7. Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernista.
El fragment 6 d’una obra de teatre de Santiago Rusiñol, es de tipus simbolista, primer perquè Santiago Rusiñol es el màxim representant d’aquest tipus de teatre, però també perquè te aspectes en comú com per exemple que els ferreters no canten, potser 1, 2 o 3, però tots segur que no, i menys si s’han de quedar a treballar de nit, aquest aspecte es clarament una atmosfera poètica, també crea una situació màgic com es la del Joanet ja que s’adorm en un plataner on li cauen les fulles forman una pluja mentres els ferretrs canten
domingo, 23 de enero de 2011
Juanma i Martín, activitat 7
7. Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernista.
Les semblances d’aquest dos textos teatrals, per una banda és l’enfrontament entre tradicionalistes, que encara vivien de les rendes del passat i els que defensaven el progrés i la modernitat, és a dir, els modernistes. En ambdós textos és present el rebuig que hi ha cap a l’església. En el de Puig i Ferreter es pot apreciar sobretot en el personatge de Cecilia. En el de Rusiñol utilitza una metàfora, ja que en Joanet diu que s’ha de veure condemnat a veure sempre l’iglèsia, és a dir, a no progressar, ja que aquí l’autor vol donar-li a l’esglèsia un to antic, que simbolitzi el temps passat.
Les diferències que trobem entre els dos fragments teatrals són les següents: en el text de Rusiñol, en la part en que en Joanet parla està escrita en prosa, que representa els tradicionalistes, ja que la prosa és més comuna;en canvi la dels ferrers en poesia, que representa el canvi a la modernitat, ja que la lírica era més moderna i donava un to més agradable i nou que no pas la prosa. Mentre que en el text de Joan Puig i Ferreter està escrit amb l’estil genèric del diàleg teatral, és a dir, tots els personatges són iguals, en l’ambit del seu guió, encara que cadascú parlarà des de la seva postura (tradicionalista / modernista). Una altra diferència es pot apreciar en el primer text, ja que no surten acotacions ni intervé el narrador, mentre que en el segon fragment si que hi ha un narrador, que anuncia quina hora és: “quasi fosc, els carreters ja pleguen, els ferrers, no encara”. Això signifiva que és tard, però que els ferrers no pleguen, perquè són més moderns, ja que per a ells, del treball en ve el descans.
Juanma Martínez, Martín González
Les semblances d’aquest dos textos teatrals, per una banda és l’enfrontament entre tradicionalistes, que encara vivien de les rendes del passat i els que defensaven el progrés i la modernitat, és a dir, els modernistes. En ambdós textos és present el rebuig que hi ha cap a l’església. En el de Puig i Ferreter es pot apreciar sobretot en el personatge de Cecilia. En el de Rusiñol utilitza una metàfora, ja que en Joanet diu que s’ha de veure condemnat a veure sempre l’iglèsia, és a dir, a no progressar, ja que aquí l’autor vol donar-li a l’esglèsia un to antic, que simbolitzi el temps passat.
Les diferències que trobem entre els dos fragments teatrals són les següents: en el text de Rusiñol, en la part en que en Joanet parla està escrita en prosa, que representa els tradicionalistes, ja que la prosa és més comuna;en canvi la dels ferrers en poesia, que representa el canvi a la modernitat, ja que la lírica era més moderna i donava un to més agradable i nou que no pas la prosa. Mentre que en el text de Joan Puig i Ferreter està escrit amb l’estil genèric del diàleg teatral, és a dir, tots els personatges són iguals, en l’ambit del seu guió, encara que cadascú parlarà des de la seva postura (tradicionalista / modernista). Una altra diferència es pot apreciar en el primer text, ja que no surten acotacions ni intervé el narrador, mentre que en el segon fragment si que hi ha un narrador, que anuncia quina hora és: “quasi fosc, els carreters ja pleguen, els ferrers, no encara”. Això signifiva que és tard, però que els ferrers no pleguen, perquè són més moderns, ja que per a ells, del treball en ve el descans.
Juanma Martínez, Martín González
miércoles, 19 de enero de 2011
Activitats Modernisme
Edgar Llordella, Juan Manuel Martínez, Martín González, Hèctor Fernández
Activitats Santiago Rusiñol
1.- Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes- Societat
Poesia- Prosa
Sol i llum- Boira
Sentit comú- Imaginació, intuició
L'art per l'art- L'art comerç
"Pervindre"- present
Somni - realitat
don Quixots Sancho-Panzas
Simbolistes- Decaiguts i mansos
Cosmopolitisme- Amor a la província (Catalunya, etc.)
2.- A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Poesia: la pau, la tranquil•litat, el somni, la imaginació... I sobretot la minoria, que és capaç d'entendre un text poètic.
Prosa: és refereix a la massa anònima.
3.- Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Sí, ja que al text s'esmenta la "Santa Poesia" i la "Santa Lluita".
4.- Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
La societat burgesa. Mostra una actitud de menyspreu.
5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
El “Cau”
Es un lloc petit on els poetes es poden refugiar dels seus dolors, on poden expresar els seus sentiments i on poden curar-se de malalties com la incomprenssió, a més de buscar la tranquilitat de la platja i fugir del soroll de la ciutat per poder concentrar-se en les seves obres, i per tan poder expressar les seves il•lusions i esperances.
ACTIVITATS JOAN BROSSA
1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Joan Brossa critica el regionalisme perquè aquest no és bo per Catalunya, ja que si Catalunya està sempre contra l’Estat Espanyol, la terra catalana pot ser criticada, com en aquest cas, en que el crític és Brossa.
Pel que fa a la literatura de la Renaixença, Joan Brossa esmenta que aquesta literatura viu del passat, és a dir, esmenta molts llocs de la geografia catalana els quals han caigut en l’oblit i ningú sap que existeixen. El crític també afirma que la literatura de la Renaixença havia de tenir per inspiradora l’ànima del poble, entre d’altres coses; però això no es va fer, i la Renaixença va ser influenciada pels ideals romàntics francesos. En definitiva, el que critica Brossa és l’excessiu culte al passat, i que aquest s’apoderà del regionalisme; aquestes són dues frases dites pel propi autor.
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat fins al punt de que el fonament de la cultura d’una generació ha de reposar sobre el millor de l’antiga generació. Però si la generació anterior té un patrimoni dolent, més val no recolzar-s’hi en aquest i crear un de nou. Com diu l’autor, “començar foc nou”. Brossa recomana a Catalunya a que agafi nous procediments per crear obres d’art, en consonància amb el medi que la volti, entre altres suggeriments, ja que ell afirma que les generacions anteriors han “donat mort” a la literatura catalana.
3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
L’autor d’aquest text creu que la classe social que ha de tenir un paper rellevant en la recuperació cultural de Catalunya són les classes populars.
Perquè classes com l’aristocràcia controla totes les riqueses de Catalunya , i l’administren a favor seu i no solen pensar en els demés. Mentre que les classes populars han patit molta misèria, molta pobresa, i han hagut de treballar molt per sobreviure. Per aquest motiu , les classes populars son els que veritablement no han
perdut l’essència del vertader sentiment de catalanitat. Mentre que l’aristocràcia , el seu poder i el seus diners han fet que perdessin alguns dels valors principals de la cultura catalana.
4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions que proposa Jaume Brossa són les nacions del Nord , és a dir, les nacions com França , Anglaterra o Alemanya.
El motiu d’aquesta tria és perquè com Catalunya s’havia interessat més per enriquir-se econòmicament, i tenir com ell diu “una raça de comerciants, verament fenícia”. Catalunya havia deixat de banda el desenvolupament de la cultura catalana i l’ànima catalana. Mentre que les nacions del Nord s’havien desenvolupat ens tots els aspectes , tant en el econòmic com en el cultural. Per aquest motiu l’autor el posa com a model a seguir.
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
En primer lloc, Brossa proposa agafar nous procediments en la creació de l’obra d’art. Una altra proposta és la reforma lingüística, que ha d’acabar amb el desordre gramatical que ha estat imperant en el camp literari. Altre suggeriment és la proposta de noves idees, nous conceptes i noves imatges retòriques, ja que les generacions anteriors tendien a repetir les mateixes idees, conceptes i imatges retòriques. Una nova proposta de Joan Brossa seria la creació d’un centre cultural propi, així com seguir el camí de les nacions del Nord. L’ultima proposta del crític s’esmenta en l’últim paràgraf, en el qual diu que la massa anònima, el proletariat, ha de ser qui previngui Catalunya i qui porti cap endavant aquesta terra que ha estat malmesa per l’aristocràcia i la burgesia.
Activitats Santiago Rusiñol
1.- Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes- Societat
Poesia- Prosa
Sol i llum- Boira
Sentit comú- Imaginació, intuició
L'art per l'art- L'art comerç
"Pervindre"- present
Somni - realitat
don Quixots Sancho-Panzas
Simbolistes- Decaiguts i mansos
Cosmopolitisme- Amor a la província (Catalunya, etc.)
2.- A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Poesia: la pau, la tranquil•litat, el somni, la imaginació... I sobretot la minoria, que és capaç d'entendre un text poètic.
Prosa: és refereix a la massa anònima.
3.- Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Sí, ja que al text s'esmenta la "Santa Poesia" i la "Santa Lluita".
4.- Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
La societat burgesa. Mostra una actitud de menyspreu.
5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
El “Cau”
Es un lloc petit on els poetes es poden refugiar dels seus dolors, on poden expresar els seus sentiments i on poden curar-se de malalties com la incomprenssió, a més de buscar la tranquilitat de la platja i fugir del soroll de la ciutat per poder concentrar-se en les seves obres, i per tan poder expressar les seves il•lusions i esperances.
ACTIVITATS JOAN BROSSA
1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Joan Brossa critica el regionalisme perquè aquest no és bo per Catalunya, ja que si Catalunya està sempre contra l’Estat Espanyol, la terra catalana pot ser criticada, com en aquest cas, en que el crític és Brossa.
Pel que fa a la literatura de la Renaixença, Joan Brossa esmenta que aquesta literatura viu del passat, és a dir, esmenta molts llocs de la geografia catalana els quals han caigut en l’oblit i ningú sap que existeixen. El crític també afirma que la literatura de la Renaixença havia de tenir per inspiradora l’ànima del poble, entre d’altres coses; però això no es va fer, i la Renaixença va ser influenciada pels ideals romàntics francesos. En definitiva, el que critica Brossa és l’excessiu culte al passat, i que aquest s’apoderà del regionalisme; aquestes són dues frases dites pel propi autor.
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat fins al punt de que el fonament de la cultura d’una generació ha de reposar sobre el millor de l’antiga generació. Però si la generació anterior té un patrimoni dolent, més val no recolzar-s’hi en aquest i crear un de nou. Com diu l’autor, “començar foc nou”. Brossa recomana a Catalunya a que agafi nous procediments per crear obres d’art, en consonància amb el medi que la volti, entre altres suggeriments, ja que ell afirma que les generacions anteriors han “donat mort” a la literatura catalana.
3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
L’autor d’aquest text creu que la classe social que ha de tenir un paper rellevant en la recuperació cultural de Catalunya són les classes populars.
Perquè classes com l’aristocràcia controla totes les riqueses de Catalunya , i l’administren a favor seu i no solen pensar en els demés. Mentre que les classes populars han patit molta misèria, molta pobresa, i han hagut de treballar molt per sobreviure. Per aquest motiu , les classes populars son els que veritablement no han
perdut l’essència del vertader sentiment de catalanitat. Mentre que l’aristocràcia , el seu poder i el seus diners han fet que perdessin alguns dels valors principals de la cultura catalana.
4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions que proposa Jaume Brossa són les nacions del Nord , és a dir, les nacions com França , Anglaterra o Alemanya.
El motiu d’aquesta tria és perquè com Catalunya s’havia interessat més per enriquir-se econòmicament, i tenir com ell diu “una raça de comerciants, verament fenícia”. Catalunya havia deixat de banda el desenvolupament de la cultura catalana i l’ànima catalana. Mentre que les nacions del Nord s’havien desenvolupat ens tots els aspectes , tant en el econòmic com en el cultural. Per aquest motiu l’autor el posa com a model a seguir.
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
En primer lloc, Brossa proposa agafar nous procediments en la creació de l’obra d’art. Una altra proposta és la reforma lingüística, que ha d’acabar amb el desordre gramatical que ha estat imperant en el camp literari. Altre suggeriment és la proposta de noves idees, nous conceptes i noves imatges retòriques, ja que les generacions anteriors tendien a repetir les mateixes idees, conceptes i imatges retòriques. Una nova proposta de Joan Brossa seria la creació d’un centre cultural propi, així com seguir el camí de les nacions del Nord. L’ultima proposta del crític s’esmenta en l’últim paràgraf, en el qual diu que la massa anònima, el proletariat, ha de ser qui previngui Catalunya i qui porti cap endavant aquesta terra que ha estat malmesa per l’aristocràcia i la burgesia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)