Treball Català Modernisme

1. Badulaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dona a la societat. Relaciona-la amb la de l’artista modernista
El poeta utilitza l’albatros per descriure que es sent com aquest animal perquè segons ell, viu en un món que no li agrada i aquest mon té un ambient molt trist. I ell es sent exiliat.
Aquesta actitud la podem relacionar amb l’actitud del artista modernista esteticista, perquè mostra que l’art es una manera d’evasió del mon que no li agrada, i que aquesta societat no el valora el suficient.


2. Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les dues tendències del modernisme.
L’actitud que té Joan Maragall respecte a Espanya es de critica. I critica bàsicament, que han hagut moltes morts de moltes persones per motius insignificants.
Aquesta actitud la relaciono amb la tendència regeneracionista del modernisme.
Perquè a través d’aquest poema podem apreciar que Joan Maragall defensa a la societat del moment i hi ha una revolta social perquè Joan Maragall critica les males decisions que porten a terme els qui manaven damunt de la societat.

3. Comentari text “Desolació”
a) Explica a partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un diccionari de símbols, quin és el valor del arbre.
Joan Alcover en aquest poema ha utilitzat l’arbre per mostrar com es sent.
En el poema mostra que es com un arbre perquè es sent com utilitzat per tots, i que viu per que els altres s’aprofitin d’ell. Com diu en el poema aquest arbre va perdent les seves qualitats físiques fins a morir. Això fa referència a que Joan Brossa pensa que s’aprofitaran d’ell les classes altes fins que no li quedi res. El valor de l’arbre durant molts segles ha sigut fonamental per l’home. Per exemple el combustible. La seva fusta s’ha utilitzat per fer mobles i cases. Y els arbres fruiters han servit a l’home per la seva alimentació. En definitiva ha sigut un material molt important en la història que l’home ha utilitzat en moltes ocasions.

3. b) Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?
L’argument del sonet és el següent: el poeta es compara a un arbre, que primerament era esponerós i després, per culpa d’un llamp s’ha quedat migpartit. Ell es compara així perquè primerament es trobava bé, august amb la seva vida, però després, per culpa de la pèrdua de quatre dels seus fills, la seva vida és amarga i res es pot fer per canviar-la.
El poema es distribueix en quatre parts: la primera part afirma que en un primer moment es trobava bé, però després, degut a aquestes causes viscudes en la seva vida, aquesta va canviar radicalment. En la segona part Alcover es segueix comparant amb l’arbre, dient que ell es troba en un estat lamentable. En la tercera part, el poeta diu que la seva vida està plena d’amargor, i que ell no pot viure així. L’última part parla sobre les diferents ferides de la vida del poeta. En definitiva, tot el poema es una comparació amb un arbre.

c) En els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia? Quina és?
El poeta fa la declaració de principis sobre el valor de la poesia dient que ell viu solament per a plànyer el que d’ell és mort. Això significa que ell solament viu per compadir-se del que d’ell és mort, del que la vida l’ha tret ( família ).

d) Analitza la mètrica.
Versos tridecasíl•labs ( 13 síl•labes ), art major, rima consonant ( ABBA / CCD ). El poema és un sonet composat per quatre estrofes, dos quartets ( ABBA ) i dos tercets ( CCD ).

4. Busca deu paraules en el poema La pineda que et resultin de difícil comprensió, busca el significat en un diccionari i copia’l.
Cisellada: Gran quantitat de cisells, que són una eina de metall llarga i plana.
Ogiva: Part davantera d’un projectil.
Irisacions: Del verb irisar, fer iridescent, colorar amb els colors de l’iris.
Soca: Part inferior del tronc, que resta a terra amb les arrels quan es talla l’arbre.
Esmaragda: Pedra preciosa, varietat del beril dura i d’un color verd d’herba brillant tirant a blau a causa de la presència d’una petita quantitat de crom.
Ufanós: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.
Nimbada: Voltat per darrere d’un cercle d’or ple, en forma de besant, s’aplica a un cap.
Testa: Cap o extrem d’una post, d’un tauló, o de qualsevol altra peça de fusta, des d’un arbre fins a una estella.
Arraulides: Ajupides, abatides.
Moll: Impregnat d’aigua.

4. Busca informació sobre l’argument d’algunes novel•les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.
Víctor Català
Sol•litud
Argument
L’obra es centra en el trasbals interior d’una dona, la Mila, la protagonista, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contralor per tenir cura d’una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. Aleshores, la insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l’amor, el sentiment maternal i l’emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones. Finalment, la pròpia realització li proposa assumir la sol•litud.
Relació amb el tema típic del Modernisme.
La Mila té una vida que no l’accepta. Pels diversos motius que siguin, com la insatisfacción amb el seu marit, fa que assumeixi la seva sol•litud, és a dir, que s’aïlli, tal i com en el tema típic del Modernisme: l’individu contra la societat, que aquesta no l’accepta; aleshores, l’individu fuig o es refugia en el seu art, s’evadeix de qualsevol problema amb la societat.
En Met de les Conques

Argument
En Met era fill de les Conques, amb fama de bruixes. Era un marginat per ser bord i per ser extrany. La seva vida era una monotonia, però un dia arribà al poble un predicador estranger que fa canviar la rutina d’en Met. En això, la seva mare es mor i ell decideix fer penitència en una cova, però en el camí les forces el van abandonant, fins que arriba a la cova. Allà cau i es trenca una cama, i es queda estés al terra on finalment mor.
Relació amb el tema típic del Modernisme.
Al igual que en Sol•litud amb la Mila, en Met és aïllat per la societat en la que viu. Aquest és el tret característic; la marginació de l’artista modernista per part d’una societat que no l’accepta. I, a sobre, quan algú l’intenta ajudar, com en el cas del predicador, se li mor la seva mare, i ell, fent una penitència per ella acaba morint. És una vida realmente dura, com la dels joves modernistes que van intentar canviar la societat de l’època.
Idil•li xorc

Argument
Dins un grup de captaires, hi ha dos, en Tit, d’uns seixanta anys i la Laia, de cinquanta tres, que decideixen casar-se; ell per sortir de la família, la qual la maltractava, i ella perquè li agradava en Tit. Tot el poble se n’assabenta i se’n riuen d’ells. A la sortida del casament, seguint la tradició, apedreguen als nuvis. Aquí en Tit mor. Finalment, la Laia mor en l’intent de fer penitència.
Relació amb el tema típic del Modernisme.
Com les dues novel•les anteriors, el tema principal és la marginació de la societat cap a els dos captaires, fins a tal punt que no els deixen compartir la seva vida junts, ja que a la sortida del casament, en Tit mor apedregat. La Laia, plena de sol•litud i tristesa, decideix fer una penitència, però també acaba morint. Aquí trobem un paral•lelisme amb “En Met de les Conques”, ja que aquest també acaba sucumbint fent una penitència per la mort de la seva mare.
En definitiva, en les tres novel•les comentades, el tema central és el de la marginació de la societat cap al protagonista.
D’altra banda, he escollit aquesta autora perquè és on millor podem veure els trets característics de tot artista modernista. Ella va viure en primera persona la marginació de la societat, ja que era una dona. Per això va escriure la seva obra sota un pseudònim. Aleshores ja sabem perquè totes les obres d’aquesta escriptora estan tan carregades del tema del rebuig, perquè ella vol transmetre el que ha sentit ella en la seva vida.


La vella


1. Quin és el tema principal del conte?
El tema tracte sobre com la societat, sigui el segle que sigui tracte malament a la gent gran, i com la deixen de banda

3. Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva mort. Enumera-les:

1. Té un atac i cau al mig de la carretera.
2- Un carreter se la troba en mig de la carretera i pensant-se que es un animal la golpejà en el braç esquerra, de manera que nomes podia moure dos dits.
3- Els primers dies que està a casa s’obliden de donar-li de menjar
4- Tampoc la porten a orinar
5- Li donen molt poc de menjar i normalment es queda amb gana
6- Quan la treuen al porxo , i te molta calor, i les mosques li entren per la boca.
7- La pudor constant de la basseta i les baietes.

4. Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.
- Tan de bé li va fer Déu!... Per lo que hi feia en aquest món, sense cap potència!...
El que diu la gent es que la vella es una carregà important ja que no pot contribuir en res, ni cuidar la mainada ni fer el menjar, a més de no poder-se moure, gents ni mica, llavors la gent del poble, una mica bèstia pensà que lo millor que li ha passat a la vella es que s’hagi mort.

5. Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?
La finalitat de Víctor Català el que busca es donar un sentiment de, llàstima, pena, per la vella de manera que el lector quan llegeixi el final del llibre tingui pena, tristor per la vella.

6. Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.
Basseta: Cadireta baixa, amb barana, amb un forat que serveix per les criatures petites
Baietes: Drap de tela
Volves: Partícula petita i lleugera que l’aire s’emporta d’un cos
Trespol: Sostre d’una habitació

6. Quina és la primera impressió que has tingut en acabar la lectura del conte?
La primera impressió que he tingut en acabar el llibre ha sigut de llàstima per la vella, ja que a mort d’una manera molt penosa i brutal, ja que crec que es mereixia morir d’una altre manera, o sigui que l’autor ha conseguit el seu propòsit, sentirme malament per la mort de la vella perquè li he agafat carinyó. I desprès me sentit be perquè la vella ja no patirà més.

Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.

La visió que es té de la gent gran és de persones inútils, les quals suposen una carga per la vida diària de la societat. Se les consideren persones sense suficient inteligència i sense capacitat de veure la realitat del món que els envolta. Se les menysprea per ser persones de elevada edat, i se les jutja per la seva aparènça, la cual mostra a persones amb discapacitats tant físiques com mentals.
Avui dia, hi han moltes ajudes per a la gent gran, com els centres socials, organitzacions de voluntaris, centres residencials, y la bona educació de la societat per ajudar a aquestes persones, les cuals presenten moltes dificultats a la hora de portar una dia a dia fàcil i sense dificultats. Això significa una gran evolució de la nostra societat envers aquest sector de les persones, les quals necessiten la nostra ajuda.

Aquest es el nostre nou blog de català

Som el Juanma, el Martín, l'Edgar i l'Hèctor Fernández, de la HS1